Símptomes de pròtesi trencada, com actuar?

La cirurgia d’augment de pit és una de les més demandades en el món de la medicina estètica. Cada any, només a Espanya es realitzen 18.000 intervencions, representant el 40% del total.

En sotmetre’s a una cirurgia, tota pacient ha de saber que, encara que en l’actualitat aquestes pròtesis no tinguin una data de caducitat, si poden trencar-se per diferents raons, per la qual cosa conèixer i saber identificar els símptomes pot resultar de gran ajuda abans d’anar amb l’especialista.

En primer lloc, és necessari destacar que aquest diagnòstic sol pot obtenir-se mitjançant una revisió ecogràfica, per la qual cosa per a les pacients menors de 40 anys se’ls recomana realitzar-lo de manera rutinària cada any, mentre que després dels 40 es fa necessari al costat de la mamografia.

Els implants que es comercialitzen en l’actualitat es coneixen com de 5a generació, això pel material en el qual estan elaborats, que és un gel amb alta cohesividad, la qual cosa representa un baix perill en cas que algun es trenqui.
Símptomes o signes
Les pròtesis mamàries segons el tipus, poden estar fetes de 2 materials, sèrum salí o gel de silicona i els símptomes varien segons cadascun.
Sèrum salí

• Canvi de forma del pit.
• Enrogiment de la pell.
• La mama pot reduir la seva grandària.
• La zona tendeix a mostrar una espècie d’esquerda.
• Augment en la sensibilitat.
• Asimetria dels sins.

Gel de silicona

• Enrogiment de la pell del pit.
• Sensació de formigueig i entumiment en el pit.
• Asimetria entre les mames.
• Dolor i molèsties que pot presentar-se tant dins, com al voltant de la mama afectada.
• Enduriment del si afectat.
• Petits embalums en la zona del pit, encara que en alguns casos també es presenten en l’axil·la i el braç.
• Canvi de forma i grandària dels sins.
• La zona del pit tendeix a sentir-se molt tova.

El fet que sigui poc comú que una pròtesi es trenqui no significa que no ocorri. L’organisme pot identificar aquesta situació icrear una espècie d’embolcall fibrós que es denomina càpsula,la qual cosa representa una barrera temporal.

D’acord amb els especialistes, aquest trencament està classificat en dues formes diferents:

Extracapsular
Es produeix quan tant la coberta de l’implant com la càpsula es rebenta, entrant en contacte directe amb el teixit i representant una amenaça, ja que pot migrar cap a altres zones de l’organisme, sent els ganglis de les axil·les els més vulnerables.

Intracapsular
Aquesta es dóna quan l’embolcall de l’implant està trencada, però la càpsula generada per l’organisme es manté ferm i evita que la silicona pugui entrar en contacte amb altres teixits.

Una vegada que s’ha determinat que una pròtesi s’ha trencat, és necessari retirar-la. No obstant això, no és precisament una intervenció quirúrgica d’emergència, però si és necessari fer-ho a curt termini.

El cirurgià extraurà l’implant afectat i procedirà a col·locar una nova, encara que tot dependrà del cas en particular.

Hi ha diverses raons, no obstant això, entre les més comunes estan:

• Traumatismes de fort impacte en el pit o zones pròximes.
• Disminució o desplaçament d’alguna de les mames.
• Puncions amb agulla relacionades amb la realització d’altres tractaments com a biòpsies.
• Imperfeccions relacionades directament amb el fabricant.

Com ja hem dit, les pròtesis en l’actualitat estan elaborades en dos materials. En tots dos casos, els fabricants han deixat clar que aquestes tenen garantia de fabricació, això vol dir que, en cas de presentar-se alguna irregularitat, el seu contingut no afecta la salut de la persona que les porta.

Fa alguns anys es relacionava aquest tema amb el càncer de mama. Tanmateix, diversos estudis i recerques van aconseguir desmentir això, sense que existeixi cap relació entre tots dos quadres.

El món de la medicina estètica ha evolucionat gràcies als avanços tecnològics. En el passat els implants mamaris tenien vida útil de 10 anys i fins i tot menys.

A pesar que en l’actualitat molts fabricants garanteixen qualitat per a tota la vida, la durabilitat pot variar, per la qual cosa l’especialista determinarà mitjançant els controls si és necessari un recanvi, encara que aquests no solen presentar-se abans dels 15 anys des de la intervenció.