Ètica i principis de la cirurgia plàstica

La cirurgia plàstica estètica s’ha tornat els últims anys extremadament popular. Això es deu principalment a un augment de la demanda de les persones. Algunes persones veuen en la cirurgia plàstica estètica la solució per als seus problemes de les seves vides. Que els mitjans de comunicació se centrin exclusivament en l’aspecte físic jove i atractiu, no ajuda molt

Els principis ètics en la cirurgia plàstica es fan més notoris quan l’estat mental i emocional del pacient és una preocupació per al cirurgià. En quin moment determina un cirurgià quan un pacient mostra signes d’addicció a la cirurgia plàstica? Com respon un cirurgià a un pacient que mostra evidència d’un trastorn dismórfico corporal? El trastorn dismórfico corporal és una condició en la qual el pacient percep defectes que no existeixen i vol que es corregeixin.

L’ètica dicta que el cirurgià no realitzaria un procediment sense el consentiment escrit del pacient. Ni tampoc el cirurgià realitzaria una cirurgia en un menor sense el consentiment del seu tutor legal. Segons els Principis d’Ètica Biomèdica, publicats per Beauchamp i Childress en 1979, hi ha quatre principis que serveixen com a base ètica d’una pràctica mèdica contemporània. A continuació passem a citar-los.

És important facilitar tota la informació necessària als pacients perquè tinguin el dret a decidir si se sotmetran o no a un procediment quirúrgic. És necessari que se’ls informi dels riscos del procediment i de si existeixen opcions alternatives a la cirurgia. Els cirurgians plàstics estètics hem d’assegurar-nos que les expectatives dels pacients sobre el resultat del procediment siguin realistes.

Els cirurgians plàstics hem d’actuar en el millor interès del pacient. Els pacients amb trastorns dismórficos del cos s’han tornat freqüents, i per a ells, la cirurgia plàstica s’ha convertit en una addicció que ha de ser tractada.

Els cirurgians plàstics no hem de realitzar cap operació o tractament que perjudiqui els nostres pacients. Si el cirurgià plàstic estètic considera que el procediment no és en el millor interès del pacient, tenim el dret de negar-nos a realitzar el procediment. Si un pacient té problemes de salut greus que poden augmentar el risc de complicacions amb la cirurgia, hem d’avaluar primerament si la cirurgia pot realitzar-se sense posar en risc la salut del pacient.

L’atenció mèdica hauria d’estar disponible per a qualsevol persona que la necessiti, però això no sempre és així. Amb recursos limitats, la cirurgia plàstica estètica no sempre està disponible per a totes aquelles persones que la necessiten.